El Municipi
● Situació - Com arribar
● Història i dades d'interès
● Hemeroteca Digital
● Comerç - Indústria
● Equipaments i serveis
● Guia d'entitats
L’Ajuntament
● Salutació de l'Alcalde
● Organització Municipal
● Cartipàs
● El Ple
● La Junta de Govern Local
● Grups Municipals
● Ordenances i Reglaments
● Queixes i suggeriments
Àrees de serveis i gestió
● Àrea de Presidència i Planificació Estratègica
● Alcaldia
● Règim intern
● Empresa
● Treball i Formació Ocupacional
● Comunicació i Noves Tecnologies
● Hisenda
● Comerç i Turisme
● Àrea de Serveis i Territori
● Urbanisme i Habitatge
● Medi Ambient
● Via Pública, Obres i Serveis
● Àrea de Serveis a les Persones
● Benestar Social
● Educació
● Dona i Igualtat
● Cultura
● Joventut
● Participació Ciutadana
● Salut Pública
● Esports
● Cooperació i Solidaritat
● Àrea de Seguretat Ciutadana
● Seguretat Ciutadana
Informació útil
● Telèfons d’interès
● Transport públic
● Horaris
● Enllaços
● Blogs
● Preguntes freqüents
● Carrerer
Actualitat
● Agenda
● Noticies
● Tauler d'anuncis
● SOM Servei d'Ocupació de Martorelles
● Suport a les Persones
● Suport a les Empreses
● Oferta Pública d'Ocupació
● Perfil del contractant
● Publicacions
Tràmits
Contactar
Amb la tecla Control pressionada, feu rodar la rodeta del ratolí amunt o avall per aumentar o disminuir la mida del text.
Home
/
El Municipi
/
Història i dades d’interès
El Municipi
Situació - Com arribar
Història i dades d'interès
Hemeroteca Digital
Comerç - Indústria
Equipaments i serveis
Guia d'entitats
Història i dades d’interès
F
ins l’any 1927 Martorelles i Santa Maria de Martorelles, que es van segregar, eren un únic poble, per tant, compartim un passat històric que ens agermana i ens explica els nostres orígens comuns
1
.
El topònim de
MARTORELLES
molt probablement és d’origen paleocristià (martyretu-la>martorelias>martorelles)
2
Martyretula – del llatí, petits cementiris.
De tota manera, tradicionalment s’han considerat diversos possibles origens:
Murtra – arbust que apareix a l’escut municipal;
Martorella – varietat de raïm blanc;
Marta + torre – teoria proposada durant els anys 30 de l’època de la República;.
Ja des de la prehistòria la zona del Vallès Oriental va ser habitada. Els vestigis més antics localitzats a Martorelles corresponen a una necròpolis de la cultura del camps d’urnes
3
(els seus pobladors, els celtes, tingueren una gran influència en la formació de la cultura ibèrica al territori català. Així, aportaren novetats com el poblament en llogarrets fortificats situats en turons, la planta rectangular de les cases, fetes amb sòcol de pedres i fang i amb parets de tàpia, l'arada de ferro, i el ritual típicament indoeuropeu de la incineració del cadàver amb la deposició de les cendres en una urna que era dipositada en un clot al terra. D'aquí la denominació de cultura "dels camps d'urnes
4
). La necròpolis fou localitzada a la Bòbila Molist, concretament es va trobar un plat o una tapadora amb l’interior decorat. No es té constància de més jaciments arqueològics a la zona, tot i que no es pot descartar que n’hi hagi d’altres per la important quantitat de vestigis prehistòrics i de poblats ibèrics, com és el cas de Castellruf situat a Santa Maria de Martorelles. Íbers, romans i àrabs han passat per les nostres terres, deixant empremta a la nostra cultura
5
.
Des d’antic ja tenim documentada l’existència de Martorelles de Dalt i de Baix (tot i que, els límits eren diferents). Del primer document que tenim notícia és d’una venda feta l’any 992 en el lloc de Marturellias superiores, a Villeu i a la seva muller(és de suposar, que en la mateixa època, també devia existir Marturellias inferiores). El segon document, fa referència a l’església de Sant Martí i data de l’any 1005.
6
De l’any 1105 es conserva el document de
1
L’any 26 un grup de veïns de l’ anomenat Martorelles de Dalt van presentar una instància a l’Ajuntament exposant que se sentien “aïllats i incomunicats de la resta del món” i que per tant, es volien constituir en un poble independent. Es queixaven de tenir un “infernal camí” pel qual només es podia circular a cavall sota perill de perdre la vida. Els carros no podien passar, les collites es deixaven perdre, a la canalla els era difícil arribar a les escoles públiques i el metge ho tenia complicat per atendre correctament els malalts. Es lamentaven de “no tenir els mínims serveis urbans d’ higiene i les exigències de la vida moderna”. Aconseguir-ho, no els va ser fàcil, els va costar més d’un any de dictàmens, converses, negociacions i contra-propostes, fins que el dia 31 de maig de 1927 va quedar constituït oficialment el municipi independent de Santa Maria de Martorelles de d’Alt.
2
Jaume Vilaginés. Revista “Notes” vol. 13. Mollet del Vallès: Centre d’Estudis Molletans, 1999. “Toponimia històrica del Vallès Oriental”
3
Marta Lloret. Informe del Mapa del Patrimoni Cultural de Martorelles (Diputació de Barcelona)
4
Viquipèdia: l’enciclopèdia lliure
5
M. Jesús Pedraza, Lidia Segalés M. “Martorelles i el pas del temps”. La major part de les referències històriques que us presentem han estat extretes d’aquest llibre inèdit.
6
Ferran i Joan Milà i Rifà “Martorelles: la fe d’un poble” Martorelles:Parròquia de Sant Joaquim de Martorelles, 2006
<< anterior |
1
|
2
|
3
|
4
|
següent >>